El dia de Tots Sants i,
sobretot, el dia de Difunts, el 2 de novembre, la gent va als cementiris a
visitar les tombes dels avantpassats, a guarnir-les amb flors i a arranjar el
seu aspecte exterior. Aquest és un costum fonalment urbà, doncs en molts pobles,
fins no fa tants anys, els cementiris eren al mateix costat de l'església i la
gent hi passava cada dia. Aquest és un fet constatable a l'actualitat a les
poblacions de muntanya.
Les visites al cementiri
tenien un caire més ampli que l'anar a visitar les tombes familiars: la gent es
passejava pel cementiri -o d'un cementiri a un altre, com a Barcelona, on n´hi
ha més d'un- com qui va a donar el tomb per un parc. S'observaven les tombes i
els mausoleus, els guarniments que hi havia en cada una... La posició social de
les diferents persones o famílies no deixava, doncs, de quedar reflectida fins
i tot després de la mort. Encara avui, molta gent es dedica, en aquesta diada
dels Difunts, a portar flors no només als parents més propers, sinó a familiars
més llunyans, amics o coneguts traspassats recentment. La visita al cementiri
constitueix, ara per ara, un dels pocs signes col.lectius de record dels
difunts a la nostra societat.
Tradicionalment s'ha
considerat la mort com un fet quotidià, inevitable i lògic en la mesura que
forma part del cicle natural que afecta persones, animals i plantes. La mort
és llei de vida, afirma la dita popular. I en la concepció cíclica del
temps i de l'existència que tenien les societats tradicionals, la mort era
acceptada com un fet absolutament normal. La mort temuda era la imprevista: les
desgràcies, la mort d'un jove, els mals dolents, les epidèmies, que trencaven
el cicle natural en què els fills enterren els pares.
La concepció de la idea de la
mort ha canviat força en la nostra societat, i fins i tot la forma de morir. És
ben diferent morir a la casa pròpia, envoltat dels familiars, que a un
hospital. La mort natural -avis, familiars vells...- és amagada o dissimulada
als nens. En canvi, les imatges de la guerra o dels accidents es repeteixen
constantment als mitjans de comunicació. La mort adquireix així un caire
catastròfic i terrible, com mai l'havia tingut, que contrasta profundament amb
l'acceptació natural que es troba implícita en els refranys, creences,
pràctiques i tradicions populars referents als difunts.
Text, extret de, http://www.carrutxa.cat/festes/tardor/totsants/cementiri.html